Cada any durant la tant esperada Diada de Sant Jordi, tota Catalunya s’inunda de llibres i roses regalats amb molta il·lusió. Però t’has parat a pensar mai d’on venen les roses? On es cultiven? Qui les cultiva? Amb quines condicions?
Reflexionem breument sobre què s’hi amaga…
La producció i comercialització de roses amaga un seguit d’impactes molt negatius tant en l’àmbit laboral com en el ambiental. La major part de les roses que es venen per Sant Jordi són d’importació (un 90%), la majoria arriben de Kenya, Etiòpia, Colòmbia i l’Equador, i el seu cultiu comporta greus impactes ambientals o socials. Al següent vídeo-reportatge realitzat per betevé al 2014 en fan 5 cèntims.
Els impactes de la indústria de les flors són locals i globals. Per entendre els impactes globals que crea aquest tipus d’indústria cal veure-la com a part d’un sistema globalitzador, és dir dependent i condicionador de les exportacions. Un sistema que funciona basat en el capitalisme i en les lleis del mercat, que serveixen per a l’enriquiment d’uns pocs. En canvi la solució la podem plasmar des d’un punt de vista més local, individual i col·lectiu. No ens podem oblidar de la importància i el poder que tenim com a consumidors i consumidores.
D’altra banda la utilització, que realitzen les grans empreses, de les millors terres agrícoles per les plantacions ha estat una de les causes que les comunitats perdin seguretat i sobirania alimentaria.
El creixement de les plantacions implica també l’ús intensiu de plaguicides. Per obtenir una flor es necessita utilitzar una mitjana de 80 classes de químics com fertilitzants, plaguicides, etc. Una vegada que les empreses exploten els recursos que necessiten, com l’aigua, l’energia i principalment el sòl, es retiren i no assumeixen la seva responsabilitat dins el territori afectat.
Es tracta d’una indústria en mans de grans empreses, amb forta inversió estrangera, especialment nord-americana i japonesa, que privatitza els béns naturals. La indústria de la floricultura necessita quantitats ingents d’aigua, fet que provoca la sobre explotació d’aqüífers i l’escassetat d’aquest recurs hídric imprescindible.
Tot això comporta conseqüències no només ambientals sinó també socials, econòmiques, culturals… Un exemple és la pèrdua d’identitat cultural de molts dels indrets que són explotats pels seus recursos i mà d’obra.
Però no només podem parar atenció a les roses en si, l’embolcall que l’envolta és gairebé o fins i tot més destructiu pel planeta com la mateixa producció en aquest cas de la rosa. És hora de buscar una alternativa eficaç al plàstic i començar a substituir-lo.
Us deixem un interessant article de l’associació Acción Ecológica (Ecuador) que tot i ser del 2000 continua sent d’actualitat. L’article descriu la problemàtica que té la indústria de les flors.
Si voleu aprofundir més sobre aquesta qüestió, podeu consultar l’apartat + Recursos d’aquest mateix blog.
Roses sense espines 